Hipopressius: què són, per a què serveixen i què diu l'evidència

Què són els hipopressius

La gimnàstica abdominal hipopressiva (GAH) combina postures concretes —dempeus, de genolls, asseguda o estirada— amb una seqüència respiratòria: inhales, exhales del tot i, sense tornar a agafar aire, obres les costelles com si anessis a inspirar. Aquesta «falsa inspiració» crea una sensació de succió: l'abdomen s'enfonsa i el diafragma puja. Es manté uns segons i es torna a respirar amb normalitat.

Es diferencia d'un abdominal clàssic en el fet que no es flexiona el tronc ni s'empeny cap a fora: l'objectiu és treballar amb baixa pressió intraabdominal, parant molta atenció a l'alineació de la columna, les espatlles i la pelvis.

Què et poden aportar

• Consciència corporal: aprendre a sentir i activar la faixa abdominal profunda sense bloquejar la respiració.
• Postura: les postures d'autoelongació conviden a créixer des del capdamunt del cap i a col·locar millor la caixa toràcica sobre la pelvis.
• Respiració: el treball d'obertura costal ajuda a mobilitzar les costelles, una cosa que sovint es perd amb l'estrès o amb moltes hores asseguda.
• Una pràctica tranquil·la i compatible amb altres disciplines com el ioga, el pilates o l'entrenament de força.

Què diu l'evidència (sense exagerar)

Les revisions científiques publicades fins ara conclouen que l'evidència sobre els hipopressius és encara limitada i de qualitat variable. Una revisió sistemàtica que va comparar diferents programes d'exercici va concloure que les alternatives a l'entrenament de la musculatura del sòl pelvià (com els hipopressius o el pilates per si sols) no aconsegueixen augmentar-ne la força de la mateixa manera. Una revisió d'abast més recent assenyala resultats prometedors en postura i en alguns paràmetres abdominals, però demana més estudis de qualitat.

A la pràctica, això vol dir una cosa senzilla: si tens pèrdues d'orina, sensació de pes vaginal o una diàstasi important, el primer és una valoració amb una fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià. Els hipopressius poden acompanyar aquest procés, no substituir-lo.

Els hipopressius no són recomanables durant l'embaràs, ni en persones amb hipertensió no controlada. En el postpart convé esperar la revisió mèdica i, si és possible, una valoració de sòl pelvià.

Com començar amb seguretat

• Aprèn la tècnica amb una professional: l'apnea i l'obertura costal tenen matisos que és fàcil fer malament sola.
• Comença amb poques repeticions (3–5 apnees d'uns segons) i descansa respirant amb calma entre l'una i l'altra.
• No forcis mai: si et mareges, sents pressió al cap o molèsties, para i respira.
• Practica amb l'estómac lleuger i en un moment del dia en què puguis estar tranquil·la.
• Combina'ls amb força i moviment global: el cos es cuida millor des de diverses portes alhora.

Com els treballem a INNER

A les sessions d'Hipopressius d'INNER la respiració i la postura són al servei de la musculatura profunda. La Laura està formada en Hipopressius RSF (Mètode Caufriez). Treballem en grups reduïts o de manera individual, a Sarrià, Sant Gervasi i Pedralbes o en sessió en línia, adaptant cada postura al teu moment vital i coordinant-nos amb la teva fisioterapeuta quan ho necessites.

Aquest contingut és divulgatiu i no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Si tens dolor, una lesió, estàs embarassada o en el postpart recent, consulta abans el teu metge o fisioterapeuta.